D’un ThinkPad amb Ubuntu a Debian i Arch: el meu viatge amb Linux

La meva història amb la informàtica va començar fa més de dues dècades. L’any 2001, mentre molts descobrien Windows XP, jo vaig decidir fer un pas diferent: instal·lar Ubuntu en un ThinkPad vell. No va ser un camí senzill, però sí l’inici d’una passió que m’ha acompanyat tota la vida: explorar, aprendre i personalitzar els sistemes operatius lliures.

Al principi, el repte era simplement fer que tot funcionés: el Wi‑Fi, els controladors gràfics, les particions… cada problema era una excusa per investigar fòrums, provar ordres al terminal i aprendre com funcionava Linux per dins. Aquella curiositat em va ensenyar una cosa fonamental: que la tecnologia no és només utilitzar el que ja hi és, sinó també entendre-ho i adaptar-ho.

Amb els anys vaig explorar diferents distribucions fins a arribar a Debian i Arch Linux, on vaig trobar dues filosofies molt diferents però complementàries: l’estabilitat i la robustesa de Debian davant la flexibilitat i el control absolut d’Arch. Avui dia continuo combinant ambdues, segons el projecte o l’entorn de treball.

La meva passió pels ordinadors mai no va ser només un hobby. Em va portar a aprofundir en la programació, el programari lliure i les metodologies modernes de desenvolupament. Gràcies a aquella base vaig poder professionalitzar-me en el sector i, recentment, obtenir un màster en programació, tancant així un cicle que va començar en aquell ThinkPad del 2001.

Mirant enrere, m’adono que Linux no només em va donar eines tècniques, sinó també una manera de pensar: ser autodidacta, no rendir-me davant la dificultat i tenir sempre la curiositat d’aprendre alguna cosa nova. Avui, com a desenvolupador, continuo aplicant aquesta filosofia en cada línia de codi que escric.